e s t r a s s a

29/12/2006

Avuis i ahirs

Filed under: Uncategorized — t. @ 19:37

Em pensava que tot i haver escrit recentment al diari Avui que no el compraria més per la quantitat d’apologia a favor de CiU que desprenen articles d’opinió, editorials i altres textos periodístics, crec però que de tant en tant el compraria per veure com segueix de manipulador un dels diaris, per a mi i segurament per a molts catalans, més entranyable i necessari del nostre petit mercat… Però no, han passat dos mesos i no he comprat cap exemplar. Serà un món apart dins el meu estimat món periodístic. Compro diaris des dels meus catorze anys… Aleshores en ple 1975 i anys posteriors en comprava sovint dos i a vegades, bastant sovint també, el de la tarda: Podia ser el Tele|Express o el “Ciero” (més endavant va sortir també el Catalunya-Express)

Ara per ara segueixo algun dia amb La Vanguardia i El Periódico (en català, gràcies), però especialment El País, però aquest Grup d’En Cebrián y cia. cada dia m’agrada menys… Tindria que replantejar que compro i llegeixo a nivell de diaris, però no trobo massa alternatives… M’agradaria es fes en paper La República, però de moment sembla que és i serà només virtual (I vaig col·laborar a la seva fundació al mes d’abril amb unes quantes pintures sobre paper que encara em deuen tindre penjades)

Com està el pati !!

I com una mostra del feixisme, mal dissimulat, que porta l’Avui a sobre des de fa un temps apunto un article de l’anormal Salvador Sostres, periodista estrella crec, d’aquesta especie de cosa de paper que encara s’anomena diari Avui:

Es titula: “Parlar espanyol es de pobres”:

A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d’horteres, d’analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l’espanyol és un símptoma de classe baixa. L’amic Riera em facilita aquestes dades de l’ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l’única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l’espanyol com a llengua, comptat des de l’Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l’Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l’espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l’Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l’Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s’han escrit pàgines d’una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d’una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L’independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.

La probresa potser estarà en parlar o ser o sentirse espanyol, però el Sostres, que no té sostres sembla, té la pobressa intelectual d’un mico i la pobressa de sentiments, a més d’un insultant racisme que fa llàstima que pogui ser aceptat per un diari català… Catalunya no es construeix així.

28/12/2006

Nació

Filed under: Uncategorized — t. @ 19:10

A l’últim número de Paraleo Sur, Vicente Verdú es queixa de que perquè Catalunya, suposo que referint-se als parlamentaris catalans, va anar a Madrid a que es reconegui ser una nació. Li sembla patètic i creu que Catalunya està perdent la seva pròpia identitat. Caram amb un intel·lectual que li sembla que reclamar ser una nació es perdre algun tipus d’identitat.  Serà que l’augmenta o si més no, com és el cas, reclama una cosa que creu tindria que ser ben legítima…I a quina identitat es referix? A la submisa i esclavitzada, a la que prefereixen ben calladeta i en segon o tercer terme entre tota l’Espanya imperial i rància…

Els patètics son gent, com ell, que no entenen que ha passat, passa i passarà en aquestes ocupades terres pels borbons, de mala manera, des de farà aviat 300 anys. Te raó, no caldria anar a Madrid a reclamara res, caldria anar directament a la CE o a l’ONU, però seria igual de inoportú i sobretot inútil tenint en compte que l’imperi espanyol, el que resta d’imperi, encara es pot permetre, com va fer amb l’esport del hockei, aniquilar qualsevol signe de llibertat per alguna de les seves “regiones”.

No cal dir com avança el mal anomenat, per les dues parts, procés de pau pel País Basc. No entenen, ni volen entendre res, de conviure amb unes altres regles i amb uns països com Catalunya i Euskadi que es mereixen ser nacions lliures com les altres instal.lades en el mapa i estaments internacionals…

 

26/12/2006

La nevera segueix oberta

Filed under: Uncategorized — t. @ 20:34

Només quatre ratlles per començar en aquest nou bloc, encara avui precari de continguts, però es possible que enceti una nova etapa, en català, i amb nous temes i horitzons. Només caldria disposar de més temps i la paciència necessària, com quasi sempre per no enfocar les lletres dins d’un cansament que massa sovint s’esparvera per tot arreu de la meva vida i entorn quotidià…

Voldria ser protagonista i testimoni de nous esdeveniments, lletres i imatges fora dels apoltronaments sense cura…

 

no se sap

Bloc a WordPress.com.