e s t r a s s a

13/03/2009

Pleguem veles?

Filed under: Uncategorized — t. @ 19:01
Tags: , , ,

En el congrés de Convergència del passat juliol la militància va aconseguir que en la ponència política es recollís que l’objectiu de Convergència es que “Catalunya es converteixi en una nació lliure i sobirana en l’Europa del segle XXI”.
Artur Mas però també va aconseguir que en el text programàtic no s’inclogués el dret de Catalunya a tindre un “estat propi”.
Aleshores aquí poden passar varies coses, o totes alhora:
1.Què aquesta informació, treta recentment del diari El País, sigui falsa. No és d’estranyar que un diari espanyolista, per molt de centre o d’esquerres que es cregui vol ser, informi d’aquestes coses com li surti dels pebrots, i dels seus consagrats interessos, es clar…
2.Què pretén Convergència, ja no anoto CiU doncs també és prou sabut de les seves entranyes pro-espanyoles, ni tan sols federalistes o sobiranistes del seus socis d’Unió… Que pretén doncs Convergència amb això de nació lliure i sobirana? No és el mateix que voler ser independents, de voler un estat propi. Quina collonada és això de nació lliure? I sobirana? Què entenen per sobirania?
3.Què és aquesta permanent divergència, enlloc de convergència, envers les seves bases, joves o no, independentistes i la seva cúpula? Què significa en aquest cas el típic i tòpic acolloniment de l’Arturito? Pel que diran els de la capital? Deixaran de comprar-nos les camises o corbates? Però si ja no en fem! O és més que això: No ens deixaren expnadir més a La Caixa i les altres banques i banquetes?

La conclusió parcial, doncs seria llarg d’analitzar per arribar a algun lloc amb sentit comú suficient, és que Convergència continuarà marejant la perdiu fins a l’extenuació (la nostre extenuació…).
No volen ni voldran, per moltes bases que pretenguin quelcom, un estat lliure com qualsevol altre de l’Unió Europea. Hi han masses interessos, principalment econòmics i de “poders”…
Si haguessin volgut algun tipus de transició o per fermesa política i amb una verdadera vocació de fer de tot això un verdader país lliure i independent, ja ho haguessin fet acostant-se a Esquerra i entre tots dos presentar-se a unes eleccions com a partits amb un clar plantejament de marxar -per sempre més- d’aquesta Espanya que, política i socialment ens pren el pel cada dia més i més…
I els que volguessin, doncs hi han prou votants en tot l’espectre polític que segurament s’haguessin afegir a una proposta. Una verdadera proposta amb cara i ulls, i sobretot valentia social… No hi haurà aleshores cap argument, salvo el de la força militar i política dels països llepaculs de la monarquia borbònica, per aturar uns plantejaments valents, que per altra banda varis estats actuals d’aquesta Unió Europea, han realitzat molt recentment.
Tot seria possible si una voluntat real, marxant de l’especulació política pura i dura, és formés entre els partits que tindrien una bona majoria per mostrar l’evidència sincera d’un pais amb el sentiment i el desig de ser una país -verdaderament- lliure.
Tot el demés continuarà sent una collonada. Eterna?

18/12/2008

Segueixen pixant-nos…

Filed under: Uncategorized — t. @ 20:24

Què ens pensàvem? Després de que els polítics ja van fer prou el pallasso amb el tema del nou Estatut i la seva presentació al pare/mare Gobierno i Congreso, per després acabar la comèdia presentant-lo al públic -nosaltres- per referendar-lo (o refredar-lo), enlloc de fer un verdader referèndum per a una Constitució Catalana i engegar aquest flam merdós que es el Reino de España, al final encara hem de continuar fent veure que plorem i mendiquem el que no ens volen donar… Fan veure que encara ens volen retallar més encara el maleït i prostituït Estatut. Quan donin el maleït i necessari nou finançament ens diran (o pensaran): Teniu aquí aquestes monedes i gasteu-les com pogue-ho doncs no n’hi han més, que les altres, les que us estem fotent des de fa 300 anys, ens les gastem i continuarem gastant i malgastant com ens passi pel collons i per les milions de collonades que volguem a costa vostre (dels bascos no que ja es van espavilar al seu moment, els molt putes…)

I així estem: amb uns polítics mediocres i lamentables, com a mirall de la nostre societat que hem creat. Aquí no hi ha cap malaltia de l’autoestima que ha de mantenir cada poble del món mundial… Aquí tindrien -els polítics primer- que tindre la valentia de començar de zero, com a país independent i apel·lant a la legalitat internacional, proclamar unilateral ment la independència, si en un temps prudencial Espanya no es conforme a quedar sola o a fer un nou Estat verdaderament federal, i no aquesta merdeta de les Autonomies i no cal dir l’impresentable Monarquía a hores d’ara en ple segle XXI, on només queden monarquies als Museus i a la Història, on no precisament son orgull de cap, o pocs, esdeveniments democràtics…

I tindre que escoltar a l’Arturo, després de estar fent la pilota al Estat no se sap, o sí,  per quins interessos veritables, perqué ja no cola que era per Catalunya: Per Catalunya només valdria dir adéu i en cap moment durant més de vint anys han preperat cap camí per fer-ho…  I d’En Duran més vla ni parlar-ne…

L’autista Montilla anar fent el paper, lamentable paper, d’avui no t’estimo demà també, amb el Zapatero de torn, l’estimat camarada Zapatero a qui tant van ajudar a guanyar al seu partit, i ara no saber amb el seu partit, teòricament sobirà PSC, si trencar o només enfadar-se, per no fer res de res: Només els ninots i els incompetents com a bons pilotes espanyolistes…

Tampoc cal parlar de l’esquerra, anomenades esquerres fa anys, perquè ara només hi ha pena i gens de glòria, salvo per fer mesures com rebaixar velocitats pels cotxes (encara més!!!!) a les rodalies de Barcelona i d’altres ximpleries que només fan acontentar a quatre afiliats i potser ni tan sols això ja…

I la republicana vivint del cuento, això sí: A dalt de tot, com és veu tot des de a dalt de tot, i desde els cotxes oficials tunejats. Molt bé Carod’s and cia. molt bé, aprofiteu els que os queda perquè la sotragada electoral que arribarà, potser no ho sabeu però arribarà, serà MAJÚSCULA…

L’únic remei és el més fàcil, encara que no ho sembli: Assentar-se tranquil·lament al Parlament i decidir com redactar una Constitució per el Nou Estat Català. La paraula Estatut cal ja esborrar-la, no de la Història però si del nostre present. No serveix de res ni per a res. Al seu moment per sortir una mica -bastant- del franquisme… Ara no es que s’hagi quedat petit, és que se’ns el han pixat tant que està massa mullat per fer-hi quelcom d’interessant, sobretot pensant en que collons deixem pel nostres descendents…

On anem ??!!

03/12/2008

Marejant perdius

Filed under: Uncategorized — t. @ 23:10

Fa por l’equació Convergència, Unió, Església, Catalanisme, cumbaia déu meu, cumbaià… No volen ni voldran mai la separació amb Espanya (especialment Unió que ho té clar i així o manifesta). No s’entén Convergència i d’altres ens i particualkrs que s’omplen la boca de catalanisme, sobiranisme… que volen dir amb això? Més cotes de llibertat i especialment financiació? Això ja és una falacia i amb l’actual esllavissda de l’Estatut es segeueix demostrant com s’en enfoten des de los madriles i cia… Perqué no va aprofitar, enlloc de retocar i ampliar un Estatut que a Espanya encara no hi creuen, el Parlament per proclamar una Constitució i ens separem d’una puta vegada…

I ara, a més, hem de continuar escoltant els flamants polítics “catalanistes” -com el PSC, “igualitos”- que volen més i més per continuar tot igual… De qué tenen por si el NO ja el tenim de forma crònica i menyspreable? La resposta està en el fort conglomerat financer, el poder-poder vaja, que els grups que de veritat manen a Catalunya i al món… Una separació, tot i estudis que volen demostrar el contrari, significaria un ampli boicot espanyol i possiblement europeu, però tindriem que demostrar la nostra dignitat i la llarga ofensa històrica -especialment l’aprofitament i menyspreu anglès i francés- que ens ha mantingut com una nació colonitzada per les monarquies de torn i a l’ensems pels poders polítics i econòmics, doncs al final la pela es la pela i es l’únic que interessa, siguin espanyols, europeus i per desgràcia “alguns” catalans…

Aquest és el verdader problema i llaga que ens manté a Catalunya en una indefensió històrica i en un estat de desgràcia, fantasia i mentida constant pels mateixos que sempre s’han pixat a sobre de l’autèntica llibertat que tindrien que tenir els pobles…

Hem, però, de seguir somiant en que algun dia els podrem enviar a la merda, i ser un país de veritat, si més no com els demés; Fet que és més fàcil del que sembla, només cal una voluntat majoritària i polítics capaços de treballar i creure en el seu país de veritat, no donant voltes inútils amb la retòrica de sempre i les imbecilitats que només fan endinsar-nos més i més per els laberints de la mediocritat i pels pantans del ridícul i la pura i dura mentida…

04/11/2008

Estem ben arreglats…

Filed under: Uncategorized — t. @ 19:31

Ganes tinc que s’acabin d’una punyetera vegada les eleccions nord-americanes. Sembla que les facin ací mateix, a casa nostre… Mai havia vist i escoltat tanta apologia mediàtica envers l’elecció d’un president. I alhota tanta buidor i papanatisme informatiu. Sigui l’Obama o l’altre, de fet sembla millor el primer, però al final ha de restar quasi tot igual, doncs aquesta sacrosanta nació no voldrà perdre els últims privilegis que li resten i que s’ha guanyat, durant els últims 100 anys especialment, a base de guerres per arreu i de tocar els collons, fins a aniquilar o envair si cal,  a tot el que no s’avingui als seus interessos…

En fi, aviam si s’apaga l’euforia postissa dels nostres periodistes i s’hen van a descansar d’una puta vegada. Després de tants i tants dies donant la tavarra cansa moltíssim seguir-los, o ni tan sols comprar el diari o enxufar la radió o la tv… És tot d’un aborriment majúscul i d’una esclavisme estúpid que no sé a on ens ha de portar, o a on ens volen dirigir…  No hi ha cap explicació coherent, salvo que ens haguem tornat ben boixos com a servidors de l’amo americà a ulls clocs. Serà això? Hem perdut l’oremus o la dignitat, o ambdues coses?

Que guany qui volgui però haviam quan  serà l’hora de prioritzar els nostres problemes de més a la vora i d’altres també llunyans i més importants per a la dignitat humana com la no fi de les guerres i la fam, per exemple…

I una última pregunta a l’aire: On va el periodisme nostre, avui en dia? Els hi queda dignitat i quelcom d’independència i criteri o només una taca en la immensitat del cel i la terra colonitzat pels de sempre…?

I una postdata: La televisió nacional de catalunya (sí, en minúscules) ja ha perdut l’esme o la personalitat per dirigir-se cap a la nostre pròpia societat sense cap resenya o debat envers la sobirania, la indepèndencia o diguem-l’hi com volguem, però és que ni s’esmenta, res de res i dia rera dia, i això que mana (?) un tripartit d’esquerres i… ??

25/10/2008

Manifestacions

Filed under: Uncategorized — t. @ 19:42
Després de tant de temps torno a escriure en aquest blog, però traspassant el post que he editat al meu altre blog, entre d’altres que edito (tinc un vici de blogs, si, si…) i sense retocar les puntuacions, doncs en aquell m’expresso així, com a part d’apunts i notes de taller (també plàstic)
Voldría remarcar o deixar clars breus conceptes sobre polítiques culturals i educatius on hi ha ací tanta mancança i incopetencia acumulada i potser sense massa solució a mig terme.
En fi:
_ remenats i emprenyats els de CdB, però el món de la cultura, bé: la gestió política i administrativa del món de la cultura funciona així: cagant-se en tot el que sigui sentit comú, i mentrestant a viure que son dos dies, això sí: a cost dels diners públics, dels diners recaptats dels nostres impostos i somnis, o no???

_ caldria eliminar, o potser no cal: només expulsar del cos polític i/o administratiu a tant inepte o lladre o ambdues coses_ no caldria vigilar, protestar ni enfadar-se tant_ caldria una societat, cultural i de tot caire, disposada a fer més control i seguiment del que passa arreu_ principalment a casa: el barri, el poble, la ciutat i no massa més, doncs la resta de geografia ja es posaria a tó tota soleta_ no seria massa esforç de participar-hi si tothom pogués informar-se, participar i votar el que passa a l’entorn més immediat, enlloc de deixar-ho tot a mans dels “encarregats” de fer i desfer, això si tot en nom de la democràcia i el bon rotllo: tú ens vas votar, ximple!!_ i és això el que pensen, envers a l’art i la cultura encara més, doncs és un món ben petit, que amb quatre duros acontentes a quatre artistes amiguets i “marchando que es gerundio
_ la mare que els va parir, i encara hem d’anar a aquestes altures del segle XXI (i també del XXII, al pas que anem…) fen manifestacions per a conservar les essències del casm o dels que siguin…
_ ens foten els quartos, se’ns pixen a la cara i encara hem de somriure o manifestant-se que queda tot molt bé_ un problema sense manifestació no queda txupi guai, per snopy, collons!!, deuen pensar i creure-s’ho tota aquesta classe política que no ha apostat mai per subvencionar ni ajudar a l’artista jove, creant beques responsables i amb seguiments i coherència, que és pot fer si hi ha un mínim de voluntat i d’aposta per la creació, el seu desenvolupament, difusió i el comerç i l’industria que pot fer-se, només posant-hi ganes i seny !
_ perqué no hi han galeries d’art públiques, no cal solament centres d’art -que també-, però perquè que carai no hi han galeries d’art on paguin el lloguer o la propietat els nostres impostos?
_ perquè no hi ha una total difusió i inclusió al sistema educatiu dels centres d’art, galeries, fundacions, etc, i com a pal de paller de l’educació d’aquest nostre país, on està absent també l’ensenyament dels escacs i d’altres jocs, o de centrar bona part del coneixement a l’entorn social-cultural real, la natura, la conscienciació ecològica_ de veres formarien una nova i bona generació de persones que és deixaria estar d’osties per tanta collonada tecnològica o materialista, que entre tots hem edificat, per donar forma i vida a futurs esclaus per empreses i sistemes que només necessiten “perfils” sense iniciatives pròpies, dòcils i poc creatius!!??
_ aquesta societat canviaria a millor, sens dubte, però de moment no interessa!!
_ estic fart, i aixó és el que volen, potser cal manifestar-se, si, però encara amb més mala òstia !!!!!!!!!!!!!!!!

31/03/2007

Català normal?

Filed under: Uncategorized — t. @ 23:37

Barcelona és una capital mundial del món editorial, en castellà i evidentment pel català… Catalunya és una país de lectors com a mínim superior en números i estadístiques a la mitja de l’estat. El seu idioma és quasi bé conegut per la totalitat de la seva població i es idioma vehicular, estudiat, controlat i avaluat dins del sistema educatiu general. Ales hores no s’explica la nul·litat de la maquinaria de difusió, marketing, edició, distribució, exposició, vendes i presencia als mitjans de comunicació, als carrers i a les llars de la vida quotidiana. Tampoc s’enten que no hi hagi presència, entre la multitut de fascicles i col·lecions a les llibreries i quioscs de premsa, de cap col·lecció de llibres d’autors catalans, tot i que fa anys es va editar alguna… Quasi nul·la presència tampoc al cinema, baixa als canals de radio, televisió, a les revistes i diaris, i molt baixa també a mitjans com el software informàtic d’entreteniment , ofimàtica i sistemes operatius informàtics en general, idem envers la telefonia mòbil; com també nul·litat total en les plataformes d’oci tipus videoconsoles, etc.

Davant d’això i de tot el desplegament històric de censures, intents d’aniquilació i guerres conqueridores varies, cal preguntar-se, ara que aparentment aquestes no hi son, que està passant i quins són els responsables de muntar shows cars i inútils com l’entremat d’interessos desplegats a Frankfurt o abans a Guadalajara (Mèxic), per exemple, i la buidor al carrer, mitjans i públic per no disposar de les eines més elementals per viure entre la nostra cultura, la catalana s’entén, doncs per TV3 per exemple (llegir el llibre de V.Alexandre) l’intent lent però constant de genocidi nacional, als seus informatius diaris es d’escàndol i de jutjat… Fet que per altre banda, no acabo encara d’entendre, doncs ningú o molt poca gent sembla adonar-se’n.

 

24/03/2007

On?

Filed under: Uncategorized — t. @ 16:42

Els polítics ara i avui, tots sense excepció, fan pena (i no llàstima). Es creuen en el deure de continuar fen veure que han de salvar al món, i l’únic que fan és intentar acontentar a la seva pròpia parròquia, els seus dòcils parroquians. Exclusivament això: Fer contents als seus votants, com a màxim, i si hi ha sort, a alguns simpatitzants. No hi propostes interessants, ni diàleg, ni debat que permetin endinsar-se de veritat per solucionar els problemes de la gent. Ja fa anys que els resultats electorals (i no les enquestes ni consultes d’avant mà…) els hi fan veure que la crua realitat és que, a més que perden vots a punta pala, només toquen alguna fibra als mateixos de sempre, la seva pròpia parròquia, cada vegada, cada consulta electoral més minsa, menys algun cas fora de guió (atemptats terroristes, guerres properes i/o inútils o fets excepcionals…). Resulta patètic sentir-los o llegir-los, també veure’ls, com s’esforcen amb els seus discursos buits a prometre arreglar res, res en absolut (Res amb majúscules…). I només criticar tot el que fa el contrari, tant a dins com a fora del mateix oracle (Partit) que tot ho veu, tot ho sap, tot ho fa, com una antiga mare mística i celestial. L’error, dia a dia, dels partits, dels seus dirigents, dels seus afiliats, votants i simpatitzants és que ja no hi ha solució pràctica ni intel·lectual…

Només una intervenció real per solucionar problemes socials reals passaria per una democràcia de participació directa, on els protagonista principal sigui la mateixa ciutadania, els individus i la col·lectivitat alhora, sense o pocs intermediaris. I no pas a l’estil de Ciutadans/Ciudadanos de Catalunya o d’on siguin, doncs aquest han intuït durant aquests últims anys quelcom a fer o iniciar fora de la maquinaria oficial, perversa i ineficient dels partits clàssics, però tampoc l’encerten si es pensen que entrant al sistema tallaren algunes cadenes. No, la situació és més fàcil i, com sempre passa a la humanitat, el més fàcil és l’últim que es veu o es fa servir… Cal que la gent volgui participar en un món menys complex on momes s’alimenten els llestos que menteixen per enriquir-se, per fotre el del costat i on faci falta… Només cal una organització senzilla dels ciutadans, des del barri fins a l’actuació que calgui a nivell d’estat.

Tampoc cal continuar amb la fantasia de Catalunya con una comunitat autònoma dins d’un estat que només fa que xuclar la sang dels ciutadans que treballen i resten totalment controlats, amb poques iniciatives i sense noves propostes per millorar, per fer el seu propi present i futur… Cal uns ciutadans amb el poder polític suficient on una persona sigui igual a un vot real, però no per donar el poder a un inútil que només vetllarà per un (o varis) interès corporatiu. Una persona igual a un vot en assemblees periòdiques i a la bast, per estar informat, decidir i executar directament solucions pels problemes reals, a curt, mig i llarg terme de la seva comunitat, de la seva realitat social, gran o petita. Decidir conjuntament amb la resta d’individus lliures i capaços. No cal delegar quasi be res, només les qüestions pràctiques, tècniques, materials… El vot, la decisió a través de les assemblees de barri o locals ha de donar peu a solucionar els problemes directament, amb poca demora, sense intermediaris ni torracollons que el principal que persegueixen és la seva lluïdesa, cínica i/o interessada pel seu ego o corporació/gremi instal·lat al seu voltant, quan no secretament…

Tot això ja ho van provar els anarquistes fa 100 anys, i s’ha deixat abandonat i esclafat interessadament, doncs era i és això: Massa fàcil i fora de control dels fills de puta que durant aquest últim segle, i més enrera, han farcit de desgràcies (i encara ho fan i hem de suportar…) a tota la humanitat.

La globalització i el crim (sense ser encara jutjat per ningú) d’atemptat envers la natura només semblen la punta d’un iceberg, d’un món ja ben podrit per l’ambició d’uns polítics de formes i continguts caducats. Deixaríem pas a una nova saviesa de participació i de recerca per solucionar la multitud de problemes que ens han deixat (i continuen cagant-nos) els “nostres” actuals representants, des del més modest alcalde de qualsevol vila coneguda del nostre voltant fins a l’inefable president d’uns estats units d’Amèrica o d’un falsa república popular de la xina, per exemple (les minúscules les apunto expressament…).

A on pebrots ens apuntarem per acabar amb tota bajanada falsament interessada dels polítics i ens dediquem ja a solucionar els problemes del nostre entorn, sense mirar-nos més el melic? On?.

17/03/2007

Falta benzina

Filed under: Uncategorized — t. @ 23:07

Compro de tant en tant la revista Benzina. Es una proposta vàlida per comprovar com està el món de la cultura en general, d’ací i d’arreu. No estic d’acord però en les apologies de CiU que sense massa sentit i oportunitat (salvo per ells mateixos, esclar) entrant a sac quan menys t’ho penses, en una revista pel altre banda que no l’hi escau per enlloc aquest tipus d’enaltiments. Tot sigui però, que entri dins del disseny malèfic utilitzat pels convergents, des de fa molts anys per arreu, per preparar d’assaltar de nou, i sempre, el poder per allà on el perden, molt sovint per cert, massa sovint del que voldrien (però la política és així i ells encara sense enterar-se’n…). No encaixa gens ni mica, doncs, que en l’últim número vigent de març, entre un bon reportatge i l’entrevista al meu estimat David Lynch i el trencador i radical (porc també) Xavier Bertran, aflori vida un article d’opinió com el d’en Enric Vila, dedicat al seu estimat Macià Alavedra, gran persona i personatge potser de la nostre relativa recent vida política (i econòmica…). No en té prou de tirar-nos per cara que es l’autor d’un recent llibre dedicat a la vida i miracles d’aquest ex-polític sinó que, a més, aprofita per enlairar, ensucrar i quasi divinitzar la figura d’aquest polític (ex), per a mi, i per a molts crec, només un més dels arquetips de dreta catalana parits, formats i desenvolupats a la falda del mestre (jedy?) Pujol.

Aquest Vila, igual que en Sostres, com citava aquí fa uns mesos, no volen saber res de ser, com a mínim, equanims en quan a opinar sobre societat i política. Només saben posar directament a CiU i el seu entorn i personatges, per sobre d’alguna raó més interessant. Enlairar (infinitament?) cometes de la Catalunya eterna de la llagrimeta, l’emoció, la sardaneta i les mil collonades per continuar donant voltes i no entrar de front a la realitat de que som una colla de cagats que no saben viatjar d’una puta vegada cap a la nostre definitiva independència. Aviam si acabem, per sempre, de mirar-nos el melic i gent com l’Enric Vila enfila d’una vegada la ploma o el teclat per dir coses més interessants o intel·ligents sobre el nostre dissortat país. Com a mínim això…

 

11/03/2007

El poder de la mentida

Filed under: Uncategorized — t. @ 00:03

Fa massa temps que observem les accions del PP després de perdre les eleccions ara farà ja tres anys, després del penós atemptat de terroristes d’inspiració binladiana (per alguns peperos encara diuen -no creuen- que van ser membres d’ETA…!), dictades directament des de algun llardós departament d’estratègia electoral, quan no de la mateixa cúpula directiva… Objectiu: Repetir mentides que per repetició, pel sol fet de repetir-ho tot fins a l’extenuació sembli que potser veritat… Això només pot donar redits electorals i a animar envers a la gent del seu propi partit, que viu en un no parar d’èxtasis quasi bé mític, de miracle a miracle, d’una espiritualitat “constitucionalista” acariciant cada dia el feixisme, tot però menys semblar que puguin guanyar les properes eleccions generals a l’estat espanyol…

A més de mentiders, a aquestes altures del segle XXI, la demagògia els fa insuportables i fastigosos. No hi ha dret que jugui’n amb la democràcia com si fos una joguina. Les seves mentides, i ja ha passat abans i s’ha demostrat amb escreix, poden desenvolupar l’odi i el terrorisme que tant semblen abominar (escrivim també la paraula guerra).

Tot plegat per continuar amb la farsa i amagar a una classe dirigent que actuen de manteniment d’unes castes que es creuen superiors (religioses i empresarials) El fi justifica els mitjans, encara que siguin ridículs, a tot vent, a llum de dia, amb manifestacions demagogues al carrer (qui ho havia de dir no fa tants anys, quan eren ells que reprimien i criminalitzaven les manis als carrers) i amb la mentida, sempre, per davant…

Aneu-vos-en a la merda!

 

19/02/2007

“Carretejant…”

Filed under: Uncategorized — t. @ 21:59

Fa temps que m’intriga tot el merder on s’ha posat la direcció de ERC. Serà, és, molt dur la col·laboració amb el PSC i no tant, però també, amb ICV… Millor un govern d’esquerres, sí… Però dins el nostre procés de recerca de la sobirania absoluta i independent ERC camina per camins pantanosos, doncs la resta del tripartit només posarà entrebancs per tal de no anar per plantejaments radicals, si mes no els hi recordaran l’encara recent, temps del 1er tripartit maragallià i dissortadament potser molt millor que el d’ara (Entesa, de qué…?)

A més últimament m’he volgut acostar als plantejaments de l’enfadat i esquerp Carretero i el seu solament. No sols m’ha semblat molt interessant sinó que a més he col·laborat en una llarga opinió que copio tot seguit:

“M’agradaria que més d’un pensés en què a CiU no s’ha vist cap corrent crítica mai, o que prengui cos quelcom, com ara es pren a RCAT dins ERC. Només, que recordi, la marxa del malaurat Esteve a ERC precisament, va fer veure per una vegada de com està de sotmesa CiU a l’aparell empresarial i mediatic català que necessita d’Espanya com l’aire. I tot això, mentre s’ha omplert la boca de “Visca Catalunya durant més de 25 anys, però a espatlles dels seus votants que segueixen votant i votant una opció que per res vol la sobirania i llibertat absoluta d’estat lliure per Catalunya. Es creuen que som un país en constant jocs florals i ho incentiven com un país de fantasia (per les immobiliàries, camps de golf i parcs temàtics…) Com a mínim a ERC li creix, i és bo, sembla que de forma ben sana, una corrent crítica a la qual m’adhereixo en forma i continguts, de moment, per necessària, prudent i extrema alhora i balsàmica…
De moment ERC, la direcció i molts militants i simpatitzants, tindrem que prendre bona nota i començar a netejar formes acomodatícies i apartar panxacontents i, especialment, demanar/actuar amb fermesa davant del fet ja conegut per molts i denunciat per l’escriptor Víctor Alexandre, envers l’espanyolització alarmant dels noticiaris de la cada vegada menys televisió nacional TV3. Continua sent escandalosa la seva subordinació a les consignes socialistes per fer de la TV3 i per extensió de la pròpia Catalunya en un apèndix de l’estat-mare pàtria Espanya d’on sortim i estem de tronc escapçat… Una vergonya i absurditat premeditada per començar a fer quelcom per enfonsar-la del tot: Srs Puigcercós i Carod, etc. No els hi sembla?
De moment farem costat al Sr Carretero i cia. Cal renovar aires, més compromís i nuls agenollaments…!!
Visca Catalunya Lliure, abans del 2014 ?”

 

Pàgina següent »

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.