e s t r a s s a

13/03/2009

Pleguem veles?

Filed under: Uncategorized — t. @ 19:01
Tags: , , ,

En el congrés de Convergència del passat juliol la militància va aconseguir que en la ponència política es recollís que l’objectiu de Convergència es que “Catalunya es converteixi en una nació lliure i sobirana en l’Europa del segle XXI”.
Artur Mas però també va aconseguir que en el text programàtic no s’inclogués el dret de Catalunya a tindre un “estat propi”.
Aleshores aquí poden passar varies coses, o totes alhora:
1.Què aquesta informació, treta recentment del diari El País, sigui falsa. No és d’estranyar que un diari espanyolista, per molt de centre o d’esquerres que es cregui vol ser, informi d’aquestes coses com li surti dels pebrots, i dels seus consagrats interessos, es clar…
2.Què pretén Convergència, ja no anoto CiU doncs també és prou sabut de les seves entranyes pro-espanyoles, ni tan sols federalistes o sobiranistes del seus socis d’Unió… Que pretén doncs Convergència amb això de nació lliure i sobirana? No és el mateix que voler ser independents, de voler un estat propi. Quina collonada és això de nació lliure? I sobirana? Què entenen per sobirania?
3.Què és aquesta permanent divergència, enlloc de convergència, envers les seves bases, joves o no, independentistes i la seva cúpula? Què significa en aquest cas el típic i tòpic acolloniment de l’Arturito? Pel que diran els de la capital? Deixaran de comprar-nos les camises o corbates? Però si ja no en fem! O és més que això: No ens deixaren expnadir més a La Caixa i les altres banques i banquetes?

La conclusió parcial, doncs seria llarg d’analitzar per arribar a algun lloc amb sentit comú suficient, és que Convergència continuarà marejant la perdiu fins a l’extenuació (la nostre extenuació…).
No volen ni voldran, per moltes bases que pretenguin quelcom, un estat lliure com qualsevol altre de l’Unió Europea. Hi han masses interessos, principalment econòmics i de “poders”…
Si haguessin volgut algun tipus de transició o per fermesa política i amb una verdadera vocació de fer de tot això un verdader país lliure i independent, ja ho haguessin fet acostant-se a Esquerra i entre tots dos presentar-se a unes eleccions com a partits amb un clar plantejament de marxar -per sempre més- d’aquesta Espanya que, política i socialment ens pren el pel cada dia més i més…
I els que volguessin, doncs hi han prou votants en tot l’espectre polític que segurament s’haguessin afegir a una proposta. Una verdadera proposta amb cara i ulls, i sobretot valentia social… No hi haurà aleshores cap argument, salvo el de la força militar i política dels països llepaculs de la monarquia borbònica, per aturar uns plantejaments valents, que per altra banda varis estats actuals d’aquesta Unió Europea, han realitzat molt recentment.
Tot seria possible si una voluntat real, marxant de l’especulació política pura i dura, és formés entre els partits que tindrien una bona majoria per mostrar l’evidència sincera d’un pais amb el sentiment i el desig de ser una país -verdaderament- lliure.
Tot el demés continuarà sent una collonada. Eterna?

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.